Hem constatat la consolidació de canvis en la producció cultural, afectada estratègicament per les tensions en l’obtenció de recursos a escala global. Tot i així, Catalunya gaudia d’un Sant Jordi gairebé de proximitat, amb un 90% de roses conreades a casa nostra, segons noticiava l’Alba Galofré des de Barcelona.

Als volts del dia internacional del medi ambient, l’ONU acordava de forma sobtada l’obligatorietat d’usar la paraula “sostenible” en 1 de cada 5 mots, en un acord històric i polèmic a parts iguals, informat pel Marc Ayats des de Gimnèsica Major.

A escala local, la Costa Brava repuntava com a centre del moviment anticlima, amb la inauguració a la Platja Castell de Palamós d’un dels deu memorials pel clima a tota Europa. Dècades després del “Salvem Castell”, la plataforma SOS Empordà arrelava al territori un epicentre de sensibilizació vers el tsunami climàtic, informava el Dídac Ferrer.

En ple agost, la Barceloneta vivia la cinquena edició d’Artistes de Merda, una trobada de fusió d’art, residus i medi ambient que creix en participants, qualitat artística i atenció mediàtica, d’acord amb la informació de l’Anna Puiggener.

Mesos més tard, a Barcelona es certificava el paper rellevant de la nova escola Fènix, vanguardia de l’ecodisseny adaptat a la realitat climàtica, convertida ja en un moviment regenerador, explicat pel Jordi Oliver.

I per últim, i també sota una imposició internacional a càrrec de l’Agència per la Infància de les Nacions Unides, s’aplicava la màxima d’un nen - una joguina pel Nadal, vinculada a la tendència de recuperar les joguines tradicionals de fusta. La mesura ha consolidat tot un seguit de noves professions vinculades a la recerca i fabricació d’aquestes “noves” distraccions infantils, segons informava la Gemma Carbó.

Mentre la bèstia negra de la comptabilitat climàtica, el sector de l’aviació, tancava la seva etapa de transició amb l’últim vol contaminant del món, la mobilitat a escala micro mantenia problemàtiques heretades del segle XX en les zones turístiques i amb baixa infraestructura ferroviària.

Ja al maig, se celebraven les noces de plata del tren a la Costa Brava, que havia duplicat el nombre de viatgers, en un reportatge del Manel Ferri. Setmanes més tard, en ple mes de juny, el ple turístic de Calella comportava els problemes de mobilitat i subministrament d’energia, que emergien com un mal endèmic localitzat en indrets on la voluntat política no havia regirat la voluntat de la ciutadania i dels comerciants d’apostar per models compartits i integrats de micromobilitat, en una peça del Xavier Codina.

Al setembre, a la 51a edició del dia sense cotxes, per fi es disposava de la T-Mobilitat, amb més de tres dècades de retard. Alhora, segons informava Salvador Fuentes, s’implantava el carril Eurovelo 8 i es normalitzava la circulació de vehicles a motor amb EURO10. I tancàvem l’any amb la fi d’una era: l’aviació comercial amb querosè com a combustible efectuava l’últim vol des de Son Moix a la base de Boeing, on l’aparell A-330 serà desballestat. El Joan Curient ens apropava el fet històric des de Palma.